El Barça reflexa la forma de fer campanya electoral a Catalunya?

Ara que el Barça ja torna a tenir president (el Sr. Bartomeu amb un 54’63% dels vots) el succeït durant la campanya, em dona que pensar en el sentit de com es fan les campanyes a Catalunya. Què motiva a una persona a presentar-se a unes eleccions? Què volem els votants dels candidats? Què han de fer els candidats per fer una bona campanya?

En el meu cas, he participat en les eleccions municipals del passat 24 de Maig, amb el grup municipal de Gent per Cabrera, de Cabrera de Mar, pel que, he experimentat el que se sent, quan es prepara, quan es porta a terme, quan arriba el dia de les votacions i els resultats i finalment, un cop s’acaba, amb la posterior valoració de tot el succeït.

Penso que quan algú es presenta a unes eleccions, té un coneixement alt de la entitat o municipi al qual es presenta. Construeix un programa amb la idea de fer una proposta que pugui engrescar i que faci que aquella entitat o municipi prosperi i sobretot, ho fa per vocació, per que s’ho creu, perquè vol treballar per les persones que formen part d’aquella entitat o municipi.

I jo penso... realment ha sigut així a les eleccions del Barça? Realment en les eleccions municipals què motiva als candidats a presentar-se? Posaríem al mateix sac al Sr. Bartomeu i al Sr. Laporta? O al Sr. Benedito i el Sr. Freixa? Des del meu punt de vista, el que motivava a uns i altres era molt diferent, igual que en un poble, no té res que veure un candidat de poble amb un d’un partit d’àmbit català (que cadascú pensi el perquè).

Però i els votants, que volem d’un candidat? Fa temps que escolto a les persones del meu cercle i jo mateix, comentar el fet de que tant les campanyes com la forma de fer oposició i de governar, s’han d’actualitzar.

No esteu cansats de veure picabaralles, atacs personals, crits i més crits i un llarg etc... com si fos un “sálvame” qualsevol i que no aporten res constructiu? Enteneu que si una proposta es bona, en cas que l’hagi fet una altra candidatura no es porti a terme, perquè simplement no la ha proposat la candidatura guanyadora? Jo i molts, estem farts d’aquestes actituds!

Però també penso, que si alguns candidats continuen amb aquest tipus d’estratègies, és perquè encara “funcionen” i la veritat, em costa de creure. No puc entendre que els votants potencials vulguin veure un debat crispat, declaracions desgastant a la resta de candidats i en definitiva, formes de destruir, no de construir.

Tinc la ferma creença que ja n’hi ha prou, hem de canviar, això s’ha d’acabar, hem d’aconseguir que les campanyes i la posterior oposició i governació, siguin en to constructiu. Ja n’hi prou de crits, s’ha de generar propostes, ja n’hi ha prou de picabaralles, hem de col·laborar entre tots, si és bo pel Barça o pel municipi, tant se val qui ho proposi.

En el meu cas personal, vaig crear l’Observatori Mataroní de l’Esport, projecte vinculat amb el meu practicum a l’INEFC Barcelona. Era un punt en el programa electoral del PSC de Mataró de la legislatura 2007-2011. Per mala sort per a mi, quan vaig tenir-lo enllestit, a Mataró va guanyar l’antiga CiU i és clar, aquest projecte va quedar en un calaix, no vaig tenir ni una trista menció, no està ni publicat, es clar ja se sap oi, si hi ha canvi de govern... Vergonyós!

Els votants tenim la tasca i la responsabilitat d’actualitzar-nos, hem de fer valer el nostre vot, no ens poden convèncer amb poca cosa, hem de ser més exigents amb les persones que seran els nostres governants, hem de prendre consciència de la importància que tenen unes eleccions.

Amb tot plegat, què ha de fer un candidat per fer una bona campanya?

Aquesta no hauria de ser una pregunta difícil de respondre. No ho hauria de ser si realment el que mou al candidat i al seu equip és la voluntat de construir, si ho fan per vocació i si el seu programa s’ho val. I si tot i així no es guanya, saber acceptar la derrota, perquè per sort, la democràcia és així (no com el Sr. Laporta que va marxar ràpidament).

Com a votants hem de ser capaços d’exigir un nivell més alt a les persones que es presentin a unes eleccions, no podem conformar-nos amb crits i desqualificacions. Obrim els ulls perquè el que decidim entre tots, marcarà el futur del Barça, dels nostres municipis i de Catalunya. Tots ens ho mereixem!

Carta publicada al Periódico de Catalunya: 

I la opció de votar poble... què?

Em dic Rubén Vives Badenas i el passat 24 de Maig, vaig viure les meves primers eleccions municipals, a la circumscripció de Cabrera de Mar. Anava de número 7 a la llista, a més de ser el representant de la meva formació, Gent per Cabrera.

http://www.gentpercabrera.cat

Durant la campanya, anava seguint la actualitat i vaig poder percebre la dificultat que tenim els partits locals per difondre el nostre programa, per explicar qui som, què volem fer, qui en formem part etc... Penso que a Catalunya, els partits d’àmbit estrictament local, necessitem tenir el nostre espai en el debat polític català, crec necessari que la opció de votar poble, sigui una opció representada.

Què hauríem o tindríem que fer els partits locals?

Hauríem de crear una plataforma que ens representés i que ens ajudés a poder difondre aquesta opció de vot. Amb aquesta mesura, tindríem representació i la opció de votar poble, seria una opció més, com la de qualsevol altra formació supramunicipals. Amb un simple web, que reunís l’extens gruix de partits locals existents a Catalunya, i que volguessin adherir-s’hi, qualsevol que ho volgués, podria accedir al web o a la informació del partit local que desitgés.

Tindríem que tenir un representant que fos el portaveu de l’opció votar poble, ja que, en els mitjans de comunicació d'arreu, no tenim representació i de ben segur que el fet de què l’opció de votar poble, tingués aquest tipus de representació, enriquiria enormement el debat polític municipal. En aquests moments, els partits locals es denominen com a independents o partits varis, els quals, no tenim una nomenclatura que ens ajudi a definir-nos.

Amb aquestes dues mesures, podríem aconseguir un bon punt de partida per tal que, els partits d’àmbit estrictament local, tinguéssim més cabuda dins del teixit polític català. Des de la nostra circumscripció, fins a consells comarcals, diputacions, mitjans de comunicació etc...

Seria interessant que els partits locals que tinguin aquesta inquietud o inquietuds similars, poguéssim trobar-nos i debatre sobre aquestes qüestions. Aprofito per proposar Cabrera de Mar com a punt de trobada, no per la meva comoditat, simplement, perquè és un poble fantàstic!   

Penso que a Catalunya, l’ espai polític municipal, no està prou definit i hauríem i tindríem que posar-hi remei. L’opció de votar poble, hauria de tenir la representació que es mereix.

Ara ens toca posar fil a l’agulla als que en formem part, tenim quatre anys per endavant, i com deia aquell... si ens llevem ben d’hora...

El meu bloc

M'he decidit a obrir-me un bloc, per tal, de poder expressar tot allò que penso en molts aspectes de la meva vida, però pararé especial atenció, a un projecte que fa temps que li dono voltes i que considero que ara és el moment per iniciar-lo, que és el fet d'escriure cartes al director a diferents diaris, ràdios i televisions del nostre país.

Ho faig, perquè una persona anònima, sense recursos, sense contactes, no té a disposició un micròfon, o una columna a un diari, per poder expressar i compartir, allò que sent, allò que pensa, per això, el nom del bloc, un mindundi qualsevol.

Penso que les persones, no som prou conscients de la gran importància que té la vida política en les nostres vides, no som prou conscients de la gran responsabilitat que tenim, quan arriba un període electoral i voldria expressar el que penso en aquest sentit, amb la simple finalitat de generar debat i de provocar la reflexió de qui em vulgui escoltar.

Com sempre dic, ningú té la veritat absoluta, per això, és molt bo que tothom pugui escoltar tantes opinions com sigui possible, per acabar generant-se la seva pròpia idea, la seva pròpia veritat.

Espero que us agradin els meus escrits i que sobretot com comentava, que us generin un pensament, una visió que potser no teníeu o fins i tot reforçar allò que pensàveu.